Harold Bloom Nova York: la literatura catalana- histocat.cat
Length: 1:10
Description: "Si fos català voldria la independència"
"Catalunya i Castella són dos pobles amb una cultura i una llengua diferents, no tenen res en comú"
Harold Bloom
Durant el seu discurs, el crític literari nord-americà guardonat ambel Premi Catalunya va fer un retrat d'alguns dels autors més representatius de la literatura catalana com Llull, March i Espriu, i va donar algunes claus per entendre la realitat política i social del país.
"Catalunya és una civilització diferent i les seves diferències amb Castella són inicialment aclaparadores per a un amateur i foraster com jo". Segons Bloom, Catalunya té un terç de català, un terç més de castellà i un terç d'internacional. I aquest és "l'etern problema". "Catalunya i Castella tenen diferents temperaments i personalitats. Són dos pobles amb cultures i llengües diferents i no tenen res en comú", va afirmar, alhora que va defensar l'existència de diverses Catalunyes: Barcelona, Mallorca i València. "Catalunya és una idea o un complex d'idees, així com un lloc i una gent que es manté unida per una llengua i una història d'opressió espanyola que va culminar en el franquisme", va explicar l'escriptor, que va aprofitar-ho per atacar "el règim teocràtic i militarista" del seu país. En termes literaris, Bloom va qualificar els autors catalans de "poetes universals".
De Ramon Llull va dir que és "el Cervantes de Catalunya" i va afegir que Llull va "reinventar l'idioma català" igual com van fer Shakespeare, Dante, Goethe i Montaigne amb les seves respectives llengües. Lul•lians i freudians Bloom també va parlar del vessant espiritual i teològic de Llull i es va preguntar "per què l'Església romana no l'ha fet mai sant", per acabar concloent que és "el català dels catalans i ser sant seria irrellevant". Per l'estudiós, la influència de Llull ha estat tan important que considera que tots els grans pensadors i escriptors catalans són lul•lians de la mateixa manera que "molts dels de la meva generació érem freudians".
Sobre March, va dir que la poesia espanyola encara hauria d'esperar gairebé un segle després de la seva mort abans que Garcilaso, Góngora, Lope de Vega i Quevedo "no fessin alguna cosa semblant al mode sublim de March". A Salvador Espriu, Bloom el va qualificar de "la consciència de la llengua catalana" i "el gran poeta modern de la transliteració". "Pocs pobles són tan devots de la seva millor literatura imaginativa com els catalans. Barcelona en particular és una ciutat de ciutats com Nova York, Roma i París, i s'assembla més a elles per ser ciutat de la imaginació", va dir.
Lara Bonilla, NOVA YORK. Diari AVUI 13/02/06
http://histocat.cat/pdf/avui_130206a.pdf
Author: histocat
Source: YouTube
